Fonts i documentació de la nissaga artística García

Aquest article recull una selecció de fonts documentals i bibliogràfiques relacionades amb l’article: La saga dels García: una família de pintors des del segle XVIII.

No pretén ser una genealogia completa de la família ni reunir tota la documentació que s’ha localitzat durant la recerca. L’arxiu familiar i la investigació genealògica contenen moltes més dades (partides parroquials i civils, padrons, correspondència, fotografies, documents personals i altres materials) que no s’inclouen aquí.

L’objectiu d’aquesta pàgina és més concret: reunir les fonts que permeten verificar alguns dels principals artistes de la família i els fets més rellevants de la seva trajectòria, especialment aquells que poden tenir interès per a investigadors, historiadors de l’art, genealogistes o editors de projectes enciclopèdics.

Per aquest motiu, no tots els membres de la família tenen el mateix nivell de detall. S’ha prioritzat la documentació procedent d’arxius públics, publicacions oficials, catàlegs d’exposicions, museus, hemeroteques i bibliografia especialitzada. 

La reconstrucció genealògica de la família es basa en documentació civil i parroquial, padrons i recerca familiar, desenvolupada principalment per Cristina Caballero Clavijo.

Antonio Fernando García Martín (c. 1748, Segòvia)

  • Padró de veïns de Segòvia, 1791. Parròquia de San Andrés. Arxiu Històric Municipal de Segòvia.
    Documenta Antonio García, de 43 anys, com a comptador de la Casa de la Moneda.
  • Estado General de la Real Hacienda, 1792, 1793, 1796, 1797 i 1799.
    El documenta com a oficial de la Contaduría de la Real Casa de la Moneda de Segòvia.
  • Glenn Stephen Murray Fantom, El Real Ingenio de la Moneda de Segovia, 2019.
    Reprodueix la signatura d’Antonio García i l’identifica com a tinent de comptador.

Aquestes fonts permeten documentar l’origen de la vinculació professional de la família amb la Casa de la Moneda de Segòvia. 

Antonio María García González (1772, Segòvia)

  • Padró de veïns de Segòvia, 1791. Arxiu Històric Municipal de Segòvia.
    Registra Antonio García, de 18 anys, com a gravador de la Casa de la Moneda, mentre el seu pare consta com a comptador.
  • Estado General de la Real Hacienda, 1793–1804.
    Les diferents edicions permeten seguir la seva activitat professional dins la Real Casa de la Moneda, on apareix com a deixeble de gravador, ajudant de gravador i segon gravador.
  • Mariano Quintanilla, «La escuela de dibujo. Documentos nº 30», Estudios Segovianos, 1958.
    El documenta simultàniament com a ajudant de dibuix de l’Escola de Dibuix de Segòvia i segon gravador de la Casa de la Moneda.

La documentació permet establir la continuïtat entre els oficis tècnics de la Casa de la Moneda i una activitat directament vinculada al gravat i al dibuix. 

Antonio García Suárez (1799–1881)

  • Arxiu parroquial de San Esteban de Segovia 04/10/1799.
    Partida de baptisme d’Antonio de Padua, nascut el 30/09/1799.
  • Censos de població de Madrid, 1848–1869. Archivo de Villa.
    El documenten repetidament com a pintor de historia, artista pintor, profesor de pintura o maestro pintor, premiat a la Real Academia de San Fernando i al Conservatori d’Arts.
  • Diario de Avisos de Madrid, 1834 i 1835.
    L’identifica professionalment com a professor de pintura i pintor a Madrid.

Obra i exposicions

  • La Esperanza, 17 de desembre de 1852.
    Atribueix a Antonio García els Quatre Evangelistes pintats a les petxines de la cúpula de l’església de San Martín de Madrid.
  • Jordán de Urríes y de la Colina, J. (2018), Alejandro González Velázquez Viret.
    Relaciona Antonio García Suárez amb treballs de pintura mural a les Descalzas Reales de Madrid.
  • Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes de 1858.
    Antonio García Suárez, natural de Segòvia i deixeble de la Real Academia de San Fernando, hi presenta les obres La Samaritana i Unos cazadores en el pinar de Cenicientos.
  • Real Academia de la Historia / documentació sobre Vicente Camarón Torrá.
    Una font secundària relaciona Antonio García Suárez amb treballs decoratius realitzats al Palau Reial d’Aranjuez l’any 1851.

Problemes d’atribució i homonímia

  • Manuel Ossorio y Bernard, Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, i Enciclopedia Universal Ilustrada d’Espasa-Calpe.
    Aquestes fonts semblen barrejar dades corresponents a dos pintors anomenats Antonio García. La documentació localitzada permet atribuir a Antonio García Suárez alguns dels treballs que aquestes obres assignen a un altre artista homònim (intervencions a les Descalzas Reales i els Quatre Evangelistes de San Martín).

Per aquest motiu, aquestes referències s’han utilitzat amb cautela i s’han contrastat, sempre que ha estat possible, amb documentació contemporània.

Defunció

  • Recordatori de defunció, 18 d’abril de 1881. Col·lecció Alicia Faure López.
    L’identifica explícitament com a “pintor de historia” i documenta la seva mort a Madrid als 81 anys. 

Antonio García Mencía (1849–1920)

  • Archivo de Villa de Madrid. Registre de naixement, 13 d’octubre de 1849.
    Documenta el naixement d’Antonio i Julio García Mencía, fills legítims d’Antonio García i Carmen Mencía, nascuts el 12 d’octubre de 1849.
  • Parròquia de San Martín de Madrid. Partida de baptisme, 13 d’octubre de 1849.
    Registra els bessons amb els noms Antonio Carlos José i Julio Mariano García Mencía.

Formació artística

  • Archivo de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Complutense de Madrid. Escuela Superior de Pintura, Escultura y Grabado, 1864–1870.
    Les actes acadèmiques documenten la formació d’Antonio García Mencía i diversos resultats destacats en figura, dibuix del natural, colorit i composició.

París i els Salons

  • Direction des Beaux-Arts, catàlegs oficials del Salon de Paris, 1872–1880. Imprimerie Nationale.
    Documenten una activitat continuada d’Antonio García Mencía a París. El 1872 hi presenta Un dimanche à Nieva; el 1873, Toast à la patrie; el 1876, El pelele; el 1878, La leçon i Le nid; el 1879, Une partie de brisca i Une galanterie; i el 1880, ¿Quién quiere naranjas?.

Premis i reconeixements

La consulta de les dues Gacetas permet verificar directament els premis de 1892 i 1901.

Activitat institucional i docent

  • Premsa i documentació artística, 1900–1905.
    Antonio García Mencía apareix documentat com a president de la Sociedad de Acuarelistas.
  • Gaceta de Madrid i premsa educativa, 1917–1918.
    Documenten la seva activitat docent a l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid.

Correspondència amb Joaquín Sorolla

  • Museo Sorolla, Archivo de Correspondencia, inventaris CS2003 i CS2004, 1918.
    Es conserven cartes d’Antonio García Mencía a Joaquín Sorolla relacionades amb la petició d’una recomanació per al seu nebot Ángel García Carrió.

El catàleg digital del Museo Sorolla permet localitzar les peces mitjançant el número d’inventari, de manera que les signatures CS2003 i CS2004 constitueixen la referència principal per consultar aquests documents. Catàleg digital del Museo Sorolla. 

Notes sobre discrepàncies entre fonts

Algunes fonts secundàries presenten discrepàncies o llacunes en la cronologia d’Antonio García Mencía. Entre elles, l’article actual de la Wikipedia en castellà, consultat el novembre de 2026, recull una informació parcial sobre la seva cronologia expositiva i ha reflectit en diferents moments dates de naixement discrepants.

La documentació primària i els catàlegs oficials consultats permeten precisar diversos punts:

  • Data de naixement. El registre de naixement de Madrid i la partida de baptisme documenten que Antonio García Mencía va néixer el 12 d’octubre de 1849, juntament amb el seu germà bessó Julio.
  • Cronologia dels Salons de París. L’article de Wikipedia recull algunes participacions, però els catàlegs oficials documenten també els anys 1872, 1873 i 1878, a més de 1876, 1879 i 1880.
  • Premis de 1892 i 1901. La documentació oficial acredita una medalla de tercera classe per Estrella Polar el 1892 i una segona medalla per Nube de verano el 1901, informació que pot completar repertoris biogràfics actuals.
  • Activitat institucional i docent. La documentació localitzada permet ampliar la seva biografia amb la presidència de la Sociedad de Acuarelistas i la seva activitat docent a l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid.
  • Correspondència amb Sorolla. El Museo Sorolla conserva correspondència d’Antonio García Mencía amb Joaquín Sorolla relativa a les gestions per obtenir una beca per al seu nebot Ángel García Carrió.

Aquestes precisions poden ser útils per actualitzar repertoris biogràfics i fonts enciclopèdiques, inclòs l’article d’Antonio García Mencía a la Wikipedia.

Defunció

  • Registro Civil de Madrid, 9 de gener de 1920.
    Documenta la defunció d’Antonio García Mencía el 8 de gener de 1920 a Madrid.

Julio García Mencía (1849–1924)

  • Partida de baptisme. Parròquia de San Martín de Madrid, 13 d’octubre de 1849.
    Documenta el naixement dels bessons Antonio Carlos José i Julio Mariano García Mencía, fills d’Antonio García i Carmen Mencía, nascuts el 12 d’octubre de 1849.
  • Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Índice de defunciones, desembre de 1924. Signatura 5-00-H-10-00-Volum-719, registre 2049.
    Documenta la inscripció de defunció de Julio García Mencía a Barcelona l’any 1924.
  • Archivo de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Complutense de Madrid. Escuela Superior de Pintura, Escultura y Grabado, 1864–1867.
    Documenta la seva formació artística. Altres registres el situen posteriorment com a gravador.
  • Francisco Crabiffosse Cuesta, El cartel en Asturias. Colección del Muséu del Pueblu d’Asturies, Ayuntamiento de Gijón, 2009.
    Documenta la seva trajectòria com a bocetista i dibuixant litògraf, la seva activitat a la Litografía Moré i la seva participació en la formació de la Compañía Asturiana de Artes Gráficas. 
  • Muséu del Pueblu d’Asturies / CER.es, inventari FD011863.
    Cartell de les fires i festes de Santander de 1892, signat «Julio Gª Mencía». La fitxa institucional identifica Julio García Mencía com a autor i el relaciona amb el món de la litografia i amb la Compañía Asturiana de Artes Gráficas. Fitxa FD011863 a CER.es. 
  • Nueva Guía de Gijón, 1899.
    El documenta com a soci industrial i director artístic de Moré Hermanos y Compañía.
  • ABC, La Época, La Correspondencia de España i La Vanguardia, febrer de 1911.
    Diversos diaris documenten que la Unión de Litógrafos va proposar Julio García Mencía per al càrrec de director de la Escuela Nacional de Artes Gráficas i va sol·licitar formalment el seu nomenament.

Julio García Gutiérrez (1882–1966)

  • Registre parroquial de Notre-Dame-des-Champs, París, 1882.
    Documenta que Jules Léonard García, fill d’Antonio García i Cruz Gutiérrez, va néixer a París el 6 de novembre de 1882 i va ser batejat el 28 de gener de 1883.
  • Museo Sorolla, Archivo de Correspondencia, inventari CS1997.
    La fitxa biogràfica del document identifica Julio García Gutiérrez com a nascut a París el 1882 i mort a Barcelona el 8 de gener de 1966.
  • Archivo de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Complutense de Madrid. Escuela Superior de Pintura, Escultura y Grabado.
    Les actes acadèmiques documenten la seva formació artística i diversos premis i reconeixements.
  • Museo Sorolla, Archivo de Correspondencia, inventari CS1997, 5 de gener de 1914.
    Una carta dirigida a Joaquín Sorolla el documenta com a secretari de l’Escuela de Artes y Oficios de Córdoba i recull les gestions per obtenir una pensió destinada a ampliar estudis de pintura a l’estranger.
  • Gaceta de Madrid, núm. 259, 16 de setembre de 1914.
    Documenta el nomenament, mitjançant concurs, de Julio García Gutiérrez com a professor de terme de Composició Decorativa (Pintura) de l’Escuela de Artes y Oficios de Barcelona. Consultar la Gaceta de Madrid de 16 de setembre de 1914. 
  • Boletín Oficial del Estado, núm. 189, 7 de juliol de 1940, p. 4699. Orden de 22 de junio de 1940.
    Documenta el seu nomenament com a director de l’Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona, on ja era professor de terme. Consultar el BOE de 7 de juliol de 1940. 

Pintura i activitat expositiva

  • Sala Busquets i premsa barcelonina, dècades de 1930–1950.
    Documenten una activitat expositiva continuada i destaquen especialment les seves marines, un dels gèneres més característics de la seva producció.
  • La Vanguardia, 1947–1951.
    Documenta exposicions i viatges artístics al Brasil i l’Argentina.

Reconeixements institucionals

  • La Vanguardia, 5 de març de 1930.
    El documenta com a vocal tècnic de la Junta de Museus de Barcelona.
  • Boletín Oficial del Estado, núm. 61, 2 de març de 1943. Orden de 15 de febrero de 1943.
    Documenta la concessió a Julio García Gutiérrez de l’ingrés a l’Orden Civil de Alfonso X el Sabio, amb la categoria de Cruz. Consultar el BOE de 2 de març de 1943.

Ángel García Carrió (1886–1972)

  • Luciano Castañón, Monografías de pintores asturianos. Ángel García Carrió, Ayuntamiento de Gijón, 1973.
    Documenta el naixement d’Ángel García Carrió a Gijón el 9 de desembre de 1886. També recull la seva trajectòria artística i documenta la seva filiació com a fill de Julio García Mencía.
  • Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Índice de defunciones 1971–1975, tomo 0154, plana 459.
    Documenta la inscripció de la seva defunció l’any 1972; la monografia de Castañón situa la mort el 2 de juny de 1972. 
  • Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes de 1906.
    Hi figura com a deixeble de l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat i d’Antonio García Mencía.
  • Exposicions Nacionals de Belles Arts de 1910 i 1912.
    Obté mencions honorífiques, entre elles la concedida el 1912 per El recitado.
  • Museo Sorolla, Archivo de Correspondencia, inventaris CS2003, CS2004 i CS2005, 1918–1919.
    La correspondència d’Antonio i Julio García Mencía amb Joaquín Sorolla documenta les gestions realitzades per obtenir una beca perquè Ángel García Carrió ampliés estudis artístics relacionats amb el cartellisme i l’art comercial.

En concret, la fitxa CS2005, datada el 5 de març de 1919, identifica Ángel García Carrió com a fill de Julio García Mencía i professor de dibuix, i descriu la petició de suport adreçada a Sorolla.

La seva trajectòria està, a més, recollida en una monografia específica publicada per l’Ajuntament de Gijón, fet que permet contrastar la informació familiar amb una font bibliogràfica independent.

Antonio García Sanz (1912–1958)

  • Registro Civil de Córdoba, acta de naixement, 1 de juny de 1912.
    Documenta el naixement d’Antonio Jesús García Sanz a Còrdova el 31 de maig de 1912, fill de Julio García Gutiérrez i María Antonia Sanz Obieta.
  • Registre Civil i esqueles de defunció, 1958.
    Documenten la seva mort l’any 1958.
  • La Vanguardia, 11 de novembre de 1944, 8 de març de 1946 i altres ressenyes de la Sala Busquets.
    Documenten la seva activitat expositiva a Barcelona i una obra centrada en figures, paisatges, flors i bodegons.
  • La Vanguardia, 31 de gener de 1958.
    El documenta com a professor de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi.

Aquestes referències permeten verificar els dos aspectes principals recollits a l’article de la saga: la seva activitat com a pintor i la seva vinculació amb la docència artística.

Altres artistes i membres de la família

La recerca familiar conserva també documentació sobre altres persones vinculades a les arts plàstiques.

Entre elles hi ha Antonia Sanz Obieta, formada a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado i participant a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1904 amb l’obra Frutas.

També s’ha documentat Josefina Corchón Diaque, segona esposa d’Antonio García Mencía, procedent d’una família de pintors. L’arxiu familiar conserva també obra signada atribuïda a Josefina.

Existeix documentació addicional sobre altres familiars, artistes i descendents, però no s’ha incorporat de manera exhaustiva en aquesta pàgina perquè l’objectiu del recull és facilitar la verificació dels principals fets històrics i artístics explicats a l’article sobre la saga familiar i proporcionar punts de partida cap a fonts originals o independents.

Sobre aquesta recerca

Aquest recull és fruit d’una investigació familiar encara oberta.

Algunes dades provenen de fonts primàries, com registres civils i parroquials, padrons, documentació administrativa o correspondència. Altres procedeixen de fonts secundàries, com catàlegs d’exposicions, premsa històrica, monografies i diccionaris d’artistes.

Quan existeixen discrepàncies entre fonts, problemes d’homonímia o atribucions dubtoses, s’ha intentat indicar-ho expressament i evitar conclusions que no es puguin sostenir documentalment.

L’objectiu és que les referències aquí reunides permetin localitzar i contrastar les fonts originals, no substituir-les. Sempre que ha estat possible, s’ha indicat el número d’inventari, la signatura d’arxiu, el número de publicació o la data exacta que permet localitzar la font original. 

Per conèixer el relat complet de la família i la continuïtat de la tradició artística entre generacions, es pot consultar l’article principal: La saga dels García: una família de pintors des del segle XVIII

Per a qualsevol consulta sobre aquesta recerca, per accedir a còpies de fonts primàries citades o per contrastar informació publicada en aquest blog, podeu contactar amb mi.